Buscar eines contra el bullying és un acte d’amor als fills
El que veiem de les persones és només un 10% del que són. Aquesta és una de les idees que ha volgut transmetre Clara Presas, treballadora de l’entitat SEER (Salut i educació emocional) que ha vingut a l’escola a fer una xerrada sobre assetjament escolar. Si ens fixem únicament en les accions d’un infant ens estarem perdent molta informació i això és un dels grans problemes quan volem abordar un cas de bullying.
Tots nosaltres estem conformats per un triangle on els sentiments, pensaments i accions intenten trobar l’equilibri. Sempre que hi ha un malestar evident o una conducta conflictiva, cal rascar per descobrir quins pensaments i sentiments s’amaguen dins de la persona.
Com també va explicar la facilitadora, en el maltractament entre companys sempre hi intervenen tres figures: la persona en rol d’agressora, qui està en rol de víctima i els que estan en rol d’espectadors. Aquestes posicions no són inamovibles i una criatura pot estar en un lloc en un context i en un altre rol en un altre entorn. Per aquest motiu, segons l’experta, és molt important no etiquetar els infants i mostrar-los que poden canviar.
Per fer una bona prevenció, cal treballar la comunicació a casa i explicar que sempre hi ha opcions de reacció, de buscar ajuda o de canviar actituds; sempre es pot fer alguna cosa davant del bullying per molt difícil que sembli.
Davant d’una víctima és imprescindible escoltar, validar les emocions, no dir-li què ha de fer ni compadir ni culpar. A més, és bàsic intentar que connecti amb emocions de benestar i empoderar la criatura amb reforç positiu fent-li fer les activitats per les quals té més habilitats. Ensenyar a posar límits també és prioritari quan ens trobem davant d’una situació així.
Per altra banda, Clara Presas va detallar a la vintena d’assistents a la xerrada les reaccions típiques davant d’una agressió, les estratègies de control emocional més habituals quan es té una vivència d’aquest tipus i les conseqüències que té cadascuna.
Un altre punt que va remarcar molt és que quan hi ha assetjament en un grup tothom ho passa malament. El nen o nena en rol d’agressor necessita fer mal per estar millor i, per tant, hem de trobar el seu dolor per poder canviar la conducta. El grup classe també sent inseguretat i culpa i aquí és clau poder fer-los veure que per passar “d’espectador” a “respectador” (és a dir, qui actua per aturar les agressions) només cal fer un pas. En aquest sentit, malgrat que la xerrada tractava d’un tema dur, es va acabar amb una idea en positiu: “Que bonic ser el primer que fa el pas per aturar una injustícia, pot ser el primer de molts altres”. Només cal que un digui prou, perquè la resta s’atreveixi a alçar la veu.
Aquesta activitat finançada per l’AFI s’emmarcava dins del programa #Aquíproubullying! que està seguint el claustre de l’escola i buscava que les famílies també fossin còmplices en la lluita contra aquesta forma de violència. Una bona mostra del professorat del centre va assistir al taller.
