Un any més, ens trobem per commemorar el 8 de març, Dia Internacional de les Dones Treballadores.

Un dia per recordar-nos, col•lectivament, que malgrat els passos cap a la igualtat, aquesta encara no és una realitat consolidada.

Per això, avui més que mai, volem reivindicar el dia de les dones recordant també les nenes que un dia vam ser i les nenes que avui són, com les meravelloses alumnes de l’Enric Casasses. Nenes despertes i observadores que, quan miren el món que les envolta, veuen que encara està segregat entre nens i nenes, i que les possibilitats per als uns no sempre són les mateixes que per a les altres.

I és que l’imaginari del que és possible per a un nen i per a una nena continua condicionat pel gènere. Quan les nostres nenes alcin la vista per veure qui dirigeix el món, seguiran trobant-hi més homes que dones. Quan mirin un catàleg de joguines, veuran com els colors de les pàgines ja les orienten cap al que suposadament els ha d’agradar i el que no. Quan vulguin fer esport, potser descobriran que, si trien un esport considerat “de nens”, es trobaran jugant amb la pilota sense cap altra nena. I aquests només són alguns exemples que demostren com, encara avui, el gènere continua construint realitats que, sovint, són més una barrera que una porta oberta a la llibertat i al ple desenvolupament.

Per això és tan important reivindicar el dret a ser nenes en plural. Que no hi hagi una única manera de ser nena, com tampoc una sola manera de ser nen. Volem que la màgia de ser nena resideixi en el fet que aquesta paraula pugui acollir cada cop més significats. Que ens puguin agradar el rosa, les nines i els cabells llargs, perquè tot això és fantàstic. Però que també puguem ser nenes si ens agraden altres coses. Que puguem vestir de rosa, de blau, i també de verd, de lila i de tots els colors. Que ens agradin les nines i les pilotes, els puzles i enfilar-nos als arbres. Que ens agradin els cabells llargs, curts o mig-mig. Que puguem seguir cuidant els qui ens envolten, però també ser valentes, intrèpides i exploradores. I, sobretot, que les nostres petites puguin conquerir tots aquells espais on no van poder arribar les que les van precedir.

Perquè, en definitiva, el que volem és que ser nena signifiqui poder ser el que vulguin ser, i no només allò que unes normes de gènere limitants consideren correcte. Que les nenes puguin créixer en un món on ser nena o nen no sigui més important que tenir pigues al nas o els peus més grans o més petits. Un món més lliure, on el gènere no limiti el nostre desenvolupament ni el nostre futur.

I és que no podem desitjar res millor per a les nostres nenes que allò que deia una de les mares del feminisme, Simone de Beauvoir:

“Que res no ens limiti, que res no ens defineixi, que res no ens subjecti; que la llibertat sigui la nostra pròpia substància.”

Avui hem demanat a les nenes i els nens de l’escola que dibuixin una dona a qui admirin.

De ben segur que demà seran elles, les nenes del futur, a qui nosaltres admirarem.

Perquè cada 8 de març ens puguem retrobar i veure com, passet a passet i amb entusiasme renovat, ens acostem al futur lila que anhelem.

Feliç i combatiu 8 de març