Parlar dels cossos i de la sexualitat amb els infants. Un tema tabú encara?
Parlar dels cossos i de la sexualitat amb els infants. Un tema tabú encara?
Coeducar significa…
- Revaloritzar allò tradicionalment dit femení (tendresa, sentiments…)
- Educar en la diversitat
- Evitar estereotips
Per què cal parlar de sexualitat?
Vivim en una societat hipersexualitzada i romantitzada, amb històries erotitzades i normatives però alhora els adults ho tractem com un tabú. És un contrasentit: les criatures reben impactes constantment però no els en parlem, no els ajudem a entendre-ho. Per exemple, a la nostra cultura és parla molt poc de masturbació.
Com podem abordar la sexualitat?
- No abordar-la (però això és una manera d’abordar-la)
- Només parlar-ne quan preguntin, però té el perill de la invisibilització
- Parlar-ne com de qualsevol altre aspecte social i, si pot ser amb recursos, millor. El límit no és que de què parlar, sinó del llenguatge que fem servir.
Què cal per concebre un bebè?
Un penis i una vagina? Al segle XXI segur que és així? En realitat, un òvul i un espermatozou. Cal parlar d’òrgans gestants i òrgans reproductors, no òrgans sexuals femenins o masculins. La realitat i la natura ens recorden constantment que hi ha molta més diversitat: tècniques de reproducció assistida, persones que han fet un trànsit i, per tant, són homes amb vagina o dones amb penis…
Una altra cosa és el paradigma des del qual expliquem com es fa un bebè, com per exemple des del punt de vista de l’amor que hi ha darrera del desig de tenir un bebè i l’espera.
Construcció de l’autoestima
Depèn no només de tu, sinó també de la societat. Necessitem transformar els imaginaris socials. Per molt que tu t’estimis, si l’entorn no t’hi acompanya, no acabaràs assolint un bon nivell d’autoestima.
No hi ha cossos equivocats, sinó mirades equivocades, però continuem ensenyant cossos normativitzats. En quants contes veiem un pare o mare amb cadira de rodes? En quants hi apareix una família racialitzada sense que aquest sigui “el tema” del llibre? Quan trobem una història on casualment la família estigui formada per parelles del mateix sexe?
En el 70% dels personatges de lesbianes de pel·lícules, moren o desapareixen de la trama.
Què és el gènere?
La primera vegada que parlen del sexe o gènere d’una persona és en l’estat embrionari, amb les primeres ecografies. Es confirma quan neix. Però en un de cada 2.000 naixements, l’infant neix amb micropenis o macroclítoris o bé amb uns òrgans sexuals que no acaben d’encaixar en cap dels dos gèneres. Fins fa 6 o 7 anys, un comitè de professionals de la salut decidien a quin gènere s’ubicava la criatura i, si calia, se la sotmetia a cirurgia per “fer-la normal”. Ara, en aquesta decisió es té en compte l’opinió de la família que té 18 mesos per decidir. Un cop classificat l’infant, se l’opera o hormona si és necessari.
Com identifiquem si és mascle i femella?
- Els genitals
- Les característiques sexuals secundàries com ara el pèl corporal.
- Els cromosomes? Creiem que només hi ha les combinacions XX i XY però la naturalesa és més diversa.
Per això és més adequat parlar de persones amb vulva i persones amb penis. L’afirmació: “els nens tenen penis i les nenes tenen vulva” és obsoleta i falsa.
El gènere és una interpretació cultural del fet biològic. Allò que una persona se sent, és! Hem d’oblidar allò de que un persona “se sent” nen o nena
Transgènere: vol dir que ha transitat de gènere
Cisgènere: vol dir que s’identifica amb el gènere assignat al néixer.
Una altra cosa és l’orientació sexual, qualsevol persona (trans o cis) pot ser homosexual o heterosexual. També hi ha l’asexualitat. És a dir, no sentir desig.
L’expressió de gènere és la forma de presentació, com ens mostrem socialment. Per exemple, el travestisme. Un home CIS heterosexual pot vestir de dona en certes àrees/moments de la seva vida. En aquests episodis tindria una expressió de gènere femenina.
Tenir una expressió de gènere que no encaixa amb l’estereotip és una de les raons més habituals per patir bullying. Quan un nen té una expressió femenina és molt propens a patir-ne. Mentre hi hagi sexisme, hi haurà homofòbia.
Hem de poder seleccionar el gènere que sentim:
Dona
Home
Gènere no binari o fluid
Senyals de transgènere (cal que es repeteixin sovint i el nen/a sigui insistent)
- L’infant parla d’ell mateix com si fos del sexe contrari i demana a la família que ho faci igual.
- En el joc simbòlic hi ha una identificació amb el sexe contrari reiterativa.
- Vol vestir amb roba del sexe contrari
Aquestes primeres senyals apareixen cap als 2 anys d’edat. Si no estem atents i actuem, la criatura pot reprimir el seu jo vertader a partir dels 5 anys per entrar dins la normalitat fins que arribi l’adolescència que, llavors, pot viure la seva sexualitat com un trauma.
Recursos
*La xerrada va anar a càrrec d’Alba Barbé de l’associació Ca l’Enredus.
Aquesta entitat està fent una feina de formació amb tot el personal de l’escola (professorat i treballadores del menjador) per incloure la perspectiva de gènere al centre i fer-lo més inclusiu. També ha fet sessions amb les classes de 4t, 5è i 6è. Ara els alumnes més grans de l’escola faran formació als petits durant les pròximes setmanes.
El programa SBDCoeduca va sorgir a proposta de Ca l’Enredus i Actua Vallès i va rebre una dotació econòmica dels pressupostos participatius Construint Ciutat. Les escoles amb les que treballa l’associació són La Trama i l’Enric Casassas i els instituts Ribot i Serra i Ca n’Oriac.
