Parlar dels cossos i de la sexualitat amb infants – 2a sessió #SBDCoeduca per a famílies
Si la primera sessió del Projecte #SBDCoeduca es va centrar en qüestions de gènere, en aquesta sessió ens hem centrat en com abordar la sexualitat amb els infants.
Projecte Coeducació a les aules
Hem començat la sessió fent un retorn sobre com han rebut els infants el projecte de Coeducació a l’escola, i després de treballar les diferents dinàmiques a tots els cicles, és normal que la canalla tingui dubtes, s’extranyin i no acabin d’entendre alguns conceptes que han treballat aquests dies a l’aula. Per ajudar-los, podem acompanyar-los, reorientar les seves preguntes i adaptar el discurs al nivell que les criatures puguin entendre.
Parlar de la sexualitat amb els infants.
Per entrar en matèria, se’ns han plantejat dues dinàmiques per posar-nos davant de dues situacions simulades que podrien passar a l’escola.
La masturbació, un tema tabú.
En la primera, s’exposa el cas d’una classe en què una nena es refrega constantment amb la cadira, amb les nines, amb la mà… i això, malgrat no crida l’atenció a les altres criatures, preocupa a l’equip docent, i ha escandalitzat a algunes famílies que s’han queixat a l’escola. Adoptant diferents rols (més neutre, positiu, de mediador, negatiu o innovador/creatiu) hem d’arribar a un consens sobre com actuar com a Ampa davant aquesta situació.
La importància d’ubicar les situacions i de modular la intencionalitat dels missatges respecte les diferents edats i etapes maduratives.
Després de fer la dinàmica, hem arribat a diferents conclusions. La primera, que reprenem de la darrera sessió, és que en la nostra cultura, la genitalitat és el centre del plaer sexual i pels adults és un tema secret i tabú. Els infants, en canvi, involucren els 5 sentits en el plaer.
Els adults els ensenyem que hi ha parts del cos que són de l’àmbit privat i d’aquesta manera des-sexualitzem el què podem mostrar en públic, i això pot resultar, fins i tot, arriscat: quin tipus d’ètica i educació sexual estem donant si convertim la genitalitat en el centre del plaer, i del plaer sexual?
La primera recomanació que se’ns fa, és que hem de saber ubicar cada cosa amb la seva intencionalitat; cada etapa madurativa té una o altra intencionalitat -descobriment i experimentació en edats primerenques, plaer sexual a l’adolesència-. Masturbació és una paraula adulta, els infants es toquen o es freguen com a part del descobriment del propi cos i del propi plaer.
Quan abordem el tema de la masturbació i hi intervenim, de vegades ho relacionem amb la higiene “si ho fas fes-ho amb les mans netes” (però no ens plantegem quanta gent adulta es renta abans de tocar-se). La intencionalitat amb què reaccionem fa que situem aquesta situació respecte la brutícia/puresa en un sentit purità, que relacionem la sexualitat amb quelcom brut.
Sí és essencial donar missatges clars sobre els riscos per la salut (no introduir-se objectes als orificis del cos, per exemple).
Sobre la situació que ens planteja, es pot tocar una criatura els genitals en públic? Si la resta d’infants no se n’assebenten, no caldria donar-li més importància; si molesten o incomoden en aquesta col·lectivitat, com passa quan criden o molesten a classe, se’ls pot convidar a fer-ho en un altre espai més íntim. El que és important és la intencionalitat del missatge, com els ho transmetem als infants.
Agressions sexuals
En la segona dinàmica se’ns planteja com abordaríem la situació d’un nen de P5 que a l’hora del pati toca els genitals a les nenes i les amenaça que no podran jugar amb ningú si no es diesen.
En aquest cas, estaríem parlant d’agressió? I un cop de puny, és una agressió? La primera pregunta ens ha plantejat més dubtes que la segona.
Una agressió és fer mal. Fer un tocament de manera no desitjada, no consentida, i en un òrgan que es comprèn que és privat, és una agressió. No tinguem por a anomenar-ho, i sobretot, no estigmatitzem l’infant ni família, hi ha moltes eines per poder treballar-ho a l’aula, amb la família i amb el claustre.
Consentiment
Aquesta és la paraula clau que s’ha de treballar a tots els nivells, de P3 a 6è. El consentiment, la participació lliure, és el requisit indispensable per a qualsevol pràctica, i es dóna quan una persona està en condicions d’avaluar riscos i avantatges (tingui l’edat que tingui).
Si una personeta de P5 et toca la vulva i no vols dir-li que no per por a que no juguin amb tu (com es plantejava a la dinàmica), ja estàs en condicions de discernir, perquè estàs en condicions reals de negar-te en cas de no voler participar.
El problema és que vivim en una cultura en què no és senzill discernir els límits del consentiment, d’aquí dites populars com “qui calla otorga” o “quan ningú no diu res, tothom està d’acord”.
Per això és important que ensenyem els infants a fer consentiments explícits des de ben petits, i ensenyar-los a conèixer el propi cos. Com més coneixes el teu cos, més maduresa i més reconeixement dels propis límits tindràs.
Cultura de la violació
Ens plantegem quins són els mecanismes pels quals en una societat en què teòricament tothom està en contra de la violació, es normalitza i s’accepta la violència sexual.
En una enquesta feta als Estats Untits, a la pregunta “Violaries una noia? “un 13% dels enquestats van contestar que sí. A la pregunta “Tindries relacions sexuals no consentides amb una noia”? Un escandalós 35% contesta que sí.
La cultura de la violació s’esdevé perquè molta gent està convençuda que això no és violar. Per tant és important desmitificar algunes actuacions.
Mite 1 – “Els homes tenen la líbido més alta”– són animals que no es poden controlar.
Desmitificació – està científicament demostrat que això no és un fet biològic (si ho fos, la majoria d’homes serien violadors). Una cosa és el desig sexual que es desperta en els homes, i una altra de molt diferent és la gestió que fan d’aquesta emoció.
Els violadors se saben contenir perquè:
- Busquen la situació adequada per a que no els enxampin
- Busquen vícimes amb més probabilitat que no denunciïn
- Busquen el mode de manipular els fets perquè en cas de denúncia es pugui dubtar del consentiment.
Si fos un problema de “la naturalesa” dels homes, les violacions es produirien a qualsevol hora, a qualsevol lloc i amb qualsevol persona, sense tenir en compte quines són les condicions més favorables.
Mite 2 – “La feminitat té desinterès per la sexualitat” (Història del pensament romàntic)
A tots els contes que hem llegit des de la infància, el desenllaç pels homes acostuma a ser superar el repte (salvar la princesa, matar el drac), i la situació final de les noies és ser alliberada i casar-se amb el príncep. I quasi totes les pel·lícules i cançons romàntiques reprodueixen aquest patró. Quina diversitat hi ha en els personatges dels contes infantils (quants protagonistes trans coneixem?)
Es posa també sobre la taula el tema del Slut shaming o correcció de les dones, que és intentar avergonyir les dones que mostren la seva sexualitat (se les tracta de fresca, que s’insinúen, i que les pendran per una qualsevol).
Amb les noies fem molta incidència, però quins missatges transmetem als nois? A quantes dones ens han dit “vigila a la nit si vas sola…”, i a quants homes ens han dit “quan vegis una noia sola de nit, canvia de carrer per a que no tingui por; no vagis amb caputxa i ensenya la cara per a no espantar-la”?
També es consdiera que les dones accedeixen a tenir relacions sexuals “per amor”. Si et convencen que quan dius que no, en realitat vols dir que sí, com fas per dir que no quan vols dir que no?
Del “No és no” al “Només sí és sí”
Per aconseguir aquest canvi de paradigma és indispensable:
- Educar en el consentiment explícit
- Que aquest consentiment sigui constuït mentre dura la relació (d’amistat, sexual…)
- El consentiment ha de ser renovat tants cops com calgui, no només es dóna una vegada, pot anar canviant al llarg de la relació.
Una eina útil per explicar el consentiment de manera senzilla és aquest vídeo del Consent Tea, en què s’aborda una situació d’abús sexual com si fos una tassa de te.
Consentir segons el GDLC vol dir: rendir-se a un sentiment, a una obligació, una opinió, accedir. Permetre, tolerar.l
A banda del consentiment, també hi ha un element que hem de tenir en compte, que és el desig i l’entusiasme. Les relacions saludables neixen del desig compartit.
Pornografia
No hem pogut aprofundir en aquesta sessió en el tema de la pornografia i les xarxes social, però ens ha facilitat una dada que ha donat peu a programar una darrera sessió, més breu, per tractar aquest tema i donar-nos pautes i instruments:
Un estudi realitzat a Catalunya revela que edat mitjana en què els infants comencen a veure pornografia és els 11 anys. Als 11 anys, el 90% de nens i el 60% de nenes catalanes han vist pornografia algun cop.
En seguirem parlant.
Recursos de la sessió d’avui:
Llibres: Pessigolles, d’Alba Barbé; Follem? de Bel Olid.
Vídeo: The Consent Tea
*La xerrada va anar a càrrec d’Alba Barbé de l’associació Ca l’Enredus.
Aquesta entitat ha fet una feina de formació amb tot el personal de l’escola (professorat i treballadores del menjador) per incloure la perspectiva de gènere al centre i fer-lo més inclusiu. També ha fet sessions amb les classes de 4t, 5è i 6è, i els alumnes més grans de l’escola han fet formació als petits.
El programa SBDCoeduca va sorgir a proposta de Ca l’Enredus i Actua Vallès i va rebre una dotació econòmica dels pressupostos participatius Construint Ciutat. Les escoles amb les que treballa l’associació són La Trama i l’Enric Casassas i els instituts Ribot i Serra i Ca n’Oriac.
