Sant Jordi amb les famílies
Aquest dilluns 22 d’Abril hem gaudit amb les famílies i els seus protagonistes “Els contes”.
Els infants s’ho han passat d’allò més bé seguint cada aventura en una estupenda roda de contes. Els familiars voluntaris que feien de “conta contes” estaven disposats a diferents llocs de l’escola i cada infant podia escollir quin conte li venia més de gust escoltar.
Un cuc suculent i rodanxó
Hi havia una vegada tres amics, en Pipo, en Pol i en Toni, que sempre pensaven en jocs nous per divertir-se. El que els feia més feliços era estar junts. Però un dia a en Pipo no li va venir de gust menjar síndria com als altres dos i se’n va anar pel seu compte i es va trobar un cuc molt estrany que no volia sortir del cau sense plantar cara. Després de lluitar i vèncer el seu adversari, en Pipo va descobrir una cosa que no s’havia imaginat!
Explicat per Sarai Delgado Montoro
La Granota de tres ulls
La Granota de Tres Ulls creix en un indret contaminat. Salta ben amunt per entendre què està passant. Ben aviat descobreix que vol canviar les COSES…
Ho aconseguirà tota sola?
Un conte per il·lusionar-nos amb la cerca de solucions comunes.
L’ocell groc, la cuca pilota, el monstre blau i el monstre rosa l’ajudaran.
Explicat per Rac Ortega Riera
Georgina i la Dragona
Teniu a les mans una llegenda que ha estat oblidada molt de temps: La veritable història de la Georgina i la Dragona.
Obriu bé els ulls i les orelles. Tanqueu la boca, que hi no entrin mosques. I estigueu preparats per descobrir exactament com la terrible Dragona va terroritzar un poble sencer. Com va estar a punt de menjar-se un príncep bell i delicat per a saciar la seva gana voraç. I com la Georgina, la més valenta de totes les valentes, va solucionar aquest embolic amb audàcia, ferocitat i… humor. Molt d’humor.
Perquè potser les coses no són com ens les han explicat. I potser les roses eren blanques. O grogues.
Explicat per Bernat Chueca Playàé
La talpeta que volia saber qui li havia fet allò al cap
Quan un dia una talpeta va treure el cap d’entre una muntanyeta de terra per tal de veure si ja sortia el Sol, li va passar allò. (Era rodó i marró, s’assemblava una mica a un xoriço i el pitjor de tot: li va caure justament damunt del cap.) Li podria passar a qualsevol, però li va tocar a la talpeta. Sortia del seu cau i alguna cosa en forma de barret pudent li va caure al cap. Llavors, la talpeta, molt indignada va recórrer tot el camp investigant quin dels animals que vivien allà li havia fet aquella malifeta (el colom, el cavall, la llebre…).
Explicat per Silvia Auladell Rosell
El moment perfecte
L’Esquirol no té ni un minut a perdre. Ha rebut una carta molt important i ha d’arribar a la seva destinació el més aviat possible. Però no serà tan fàcil. Pel camí es trobarà amb molts amics del bosc que necessiten la seva ajuda. Però és que té tanta pressa… Què s’ha de fer en aquests casos? Aquesta joia de llibre agradarà a tothom, ja siguin grans o petits.
Explicat per Helena Torrent Avellaneda
Us volem donar les gràcies a tots els “contaires”, als que vau venir a escoltar-los i tal com diu aquesta dita:
“Conte ve, conte va, i si no és mentida veritat serà…”
